.JPG)
Mare?? Anem aprenent sobre la marxa... anem buscant estratègies i arribant a acords...
Però INFERMERA?? qui coi t'ensenya a ser infermera?!
Se't posa malalt el nen... ara mocs, ara tos seca, tos tova, bronquitis, otitis...
Ara li puja la febre i té tremolors... li dones l'apiretal i et vomita a sobre... i què has de fer??? la febre va pujant el nen que no tolera l'antiestamínic i a sobre està tan tapat que li costa respirar... Tot això passa l'únic dia de l'any que el teu home marxa dos dies fora i estas sola amb el nen... Llei de Murphy diuen?! Jo en dic llei de la Gran Putada!!
Menys mal que tenim bons instints de dona i de mare!
Menys mal que tenim bons instints de dona i de mare!
Com que ja havia tingut bronquitis abans, tenia a casa el ventolín i li vaig poder donar. Quan vam anar al metge a les 8h del matí efectivament! Bronquitis un altre cop...
Sort que tinc una bona amiga que és la nostre infermera personal... i la truquem cada cop que tenim algun dubte, però si és de matinada truco al 061 que hi ha un metge per fer consultes!
Sort que tinc una bona amiga que és la nostre infermera personal... i la truquem cada cop que tenim algun dubte, però si és de matinada truco al 061 que hi ha un metge per fer consultes!
L'Arnau pobre, cada cop que li surt una dent agafa un bon refredat que acaba amb una bronquitis...
Quan vaig anar al curs de massatge infantil em van dir que tota l'energia del cos es concentra en la boca quan surten les dents i el cos es queda sense defenses i és quan es posen malalts...
I que passa amb les nits quan estan malalts?? Aquestes sí són dures... per mi les pitjors.
Estàs preocupada perquè es troba malament... però i tu? Portes nits sense dormir i les estones que dorms és mig asseguda i amb el nen que pesa 10kg a sobre... amb molt mal d'esquena i ganes de plorar quan et sona el despertador a les 7 del matí per anar a treballar...
Vas tot el dia cansada, esgotada i irritable... amb qui ho pago? amb el pobre Alex que quan va arribar a les vuit del vespre em vaig posar a plorar com una magdalena perquè estava tan, tan, tan cansada que ja no podia més...
I quan estàs en aquest punt de cansament i irritabilitat és el dia que el peque et posa més a proba i t'ho posa tot molt difícil .. no vol menjar, et tira tot per terra, t'escup el xarop...
Per sort, tinc un home que m'ajuda a les nits quan ja no puc més i porto hores desperta amb el nen als braços, l'agafa ell encara que plori per intentar-lo adormir... i molts cops ho aconsegueix... potser al cap d'una hora d'estar de peu balancejant al nen per casa...
És molt dur quan estan malalts en tots els aspectes...
Quan ja es van recuperant... "No me duele mi niño porqué enfermó, sino la tontería que le quedó" això m'ho diu sempre la meva mare, i a ella li deia la seva! Perquè volen seguir dormint en braços, al teu llit, a sobre teu tot el dia... que els mimis tan com quan han estat malalts! I això que jo el mimo a més no poder ;)
Son tan llestos aquests petits genis! És admirable com sent tan petits sàpigan tan... aprenen moltes coses en molt poc temps!
Estàs preocupada perquè es troba malament... però i tu? Portes nits sense dormir i les estones que dorms és mig asseguda i amb el nen que pesa 10kg a sobre... amb molt mal d'esquena i ganes de plorar quan et sona el despertador a les 7 del matí per anar a treballar...
Vas tot el dia cansada, esgotada i irritable... amb qui ho pago? amb el pobre Alex que quan va arribar a les vuit del vespre em vaig posar a plorar com una magdalena perquè estava tan, tan, tan cansada que ja no podia més...
I quan estàs en aquest punt de cansament i irritabilitat és el dia que el peque et posa més a proba i t'ho posa tot molt difícil .. no vol menjar, et tira tot per terra, t'escup el xarop...
Per sort, tinc un home que m'ajuda a les nits quan ja no puc més i porto hores desperta amb el nen als braços, l'agafa ell encara que plori per intentar-lo adormir... i molts cops ho aconsegueix... potser al cap d'una hora d'estar de peu balancejant al nen per casa...
És molt dur quan estan malalts en tots els aspectes...
Quan ja es van recuperant... "No me duele mi niño porqué enfermó, sino la tontería que le quedó" això m'ho diu sempre la meva mare, i a ella li deia la seva! Perquè volen seguir dormint en braços, al teu llit, a sobre teu tot el dia... que els mimis tan com quan han estat malalts! I això que jo el mimo a més no poder ;)
Son tan llestos aquests petits genis! És admirable com sent tan petits sàpigan tan... aprenen moltes coses en molt poc temps!
Una aventura en tota regla!
ResponEliminaAquestes nits son mooooooolt dures! Jo també el mimo a més no poder ;-)!!! En Jaume amb 7 mesos ja s'ha posat malalt 4 vegades i pateixes molt perquè no et pot explicar el que li passa... Però tot i les nits dures, sense poder dormir, desvetllada per si li torna a pujar la febre,...sempre estas a punt per fer tot el que sigui necessari pel teu fill.
EliminaPetons i continua escribint, m'ancanta sentir-me identificada amb el que dius! PER AIXÒ SOM MAMES!!!
Coral
Va bé sentir-se identificada amb altres dones! ;) Gràcies pels comentaris aquí i al facebook! Petons! I a seguir gaudint dels nostres peques!!
EliminaA mi em sembleu admirables totes... quan sento el que expliqueu crec que és preciós que els mimeu d'aquesta manera. Al final, quan estàs malalt, siguis gran o petit, el que de veritat t'ajuda a passar les hores són les abraçades, que et mimin i sobretot que et sentis protegit... Això no ho aconsegueixen els xarops, pastilles i ventolins! Ànims mami!
ResponElimina