Explosió d'amor i felicitat... El Part!

Fa just un any estàvem entrant a l'hospital... Recordo que feia moltíssima fred el 9 de Febrer del 2012.

Va ser un dia llarg però el més feliç de les nostres vides... 

Quin mal amb les contraccions! L'Alex em deia: molt bé no crides ni res!! Com volia que cridés si no podia ni parlar del mal que em feia!! Això sí, quasi li mossego la mà de ràbia! Pobrets! El que han d'aguantar allà plantats que no saben que fer... anava controlava tota l'estona el bateg del cor del nen i les contraccions... i avisant la llevadora si necessitàvem alguna cosa.

Vaig passar d'estar de 3 cm de dilatació a 7 en una hora!!!! 
Si es despisten no tenen temps de posar-me l'epidural i jo tenia claríssim que la volia! No hagués pogut parir amb aquell dolor tan bèstia que sentia! Admiro les dones que tenen parts naturals, de veritat! Jo sóc massa fleuma per aguantar el dolor.

Quan vaig trencar aigües estava de peu i vaig fer un super bassal al terra de l'habitació! Va ser una sensació especial, però ho recordo vagament perquè estava saturada de dolor en aquell moment.

Un cop em van posar l'epidural vaig tornar a somriure, a parlar amb l'Alex, a trucar a la gent per dir que estàvem de part... i vaig poder gaudir molt! 

La llevadora dient-me: empuxa, empuxa, va, va, va, més, més, més, més, va, va, va... i a tu que se t'acaba l'aire, però tens tantes ganes d'ajudar a sortir al teu petitó i per fi tenir-lo entre els teus braços, que agafes aire ràpidament i a seguir apretant!!! 
Tres apretades i ja vaig veure el cap i me'l van posar a sobre! Quin moment més màgic i meravellós! Com vaig plorar... era tan petit i tan perfecte... 

Vaig mirar a l'Alex que també plorava i em vaig adonar que érem una família! Quina emoció!

El papi va tallar el cordó umbilical ràpidament perquè vam ser donants! Sí, és algo per pensar. Ja que per desgràcia hi ha molts nens malalts que gràcies a la sang del teu cordó poden ser salvats! 

Sabeu que és el primer que va dir l'Alex? És igual que el teu pare!!!!!!!!!! Tothom va riure! Ostres, igual que el teu sogre? li deien. ;)
Encara s'hi assembla molt al seu avi, perquè jo també soc igual que el meu pare!

La primera nit ja va dormir enganxat a mi, al mateix llit i me la vaig passar mirant-lo! Com podia ser que aquesta personeta l'hagués fet jo? Sembla increïble!

I ara ja fa un any... un any ple d'emocions i d'experiències noves, ple de felicitat al costat dels meus homes! 


I avui farem una festa perquè fa un any ens va canviar la vida i que tot ha sortit bé i podem celebrar-ho! I som molt afortunats perquè tenim amics i família amb qui poder-ho compartir! 

Categories: anestessia, bateg, contraccions, cordó humbilical, donar llum, embaràs, epidural, gestació, parir, paritori, part, trencar aigües