dilluns, 15 de juliol del 2013

Un camí de felicitat junts i en família!

Molts dies faig declaracions d'amor cap al meu petit príncep... i moltes menys cap a l'Alex, que encara que el critico força és el millor home que puc tenir al meu costat per compartir la vida i aquest camí de ser papis. 


Encara segueixo molt enamorada d'ell i l'estimo amb bogeria!! 




Sí, a vegades em torna boja (i no boja d'amor en aquest cas), em posa/poso de mala llet i em surten xispes... però és que tampoc sóc una dona molt fàcil. A vegades mentre l'estic "renyant" m'he de girar perquè se m'escapa el riure a mi sola de les tonteries que li estic dient... pobret! També ha de tenir moooooooolta paciència... 
Sort que ens ho passem molt bé junts i riem molt de tot. Parlem molt les coses i acabem trobant una solució per tot plegat i plegats! 

Soc molt feliç i ojalà tinguéssim més temps per estar els tres junts. El cap de setmana dura massa poc. Estaria bé que fossin tres dies no?! Dissabte, diumenge i dilluns sense treballar. 

Dissabte mig dia a punt de fer la migdiada!


Aquesta camí ple de noves experiències i nous reptes seria duríssim si no estiguéssim tant units. Perquè com ja he dit mil cops és un camí meravellós i molt bonic, però també és molt dur. 
Nosaltres tenim la confiança suficient per poder parlar i dir-nos les coses, i sobretot i molt important per demanar-nos ajuda mútuament quan tot ens supera! (encara que no sempre arribi l'ajuda en el precís moment que la necessitem ;) perquè quan jo vull alguna cosa, moltes vegades ha de ser en aquell precís moment, ja, ara mateix! No cinc minuts més tard... (encara que no passi res si passen més minuts). Però ssshhhhh això mai li confessaré :p


www.facebook.com/marejoveimoderna

1 comentari:

Animeu-vos a dir la vostre!