.JPG)
Avui deixo les anècdotes del meu home per un altre dia, que hi ha unes quantes!! ;) i de meves també he! No us ho penseu que un dia l'Arnau se'm va cagar a sobre mentre el canviava a la falda dins del cotxe... sisisi... i era caca super desfeta quan encara li donava pit... tindria un mes... però ja us ho explicaré bé...
L’Arnau ja té 11 mesos i
ja fa algunes setmanes que ha descobert que els objectes poden “volar”, cauen a
terra, roden... i és molt divertit per a ell. Està descobrint la gravetat.
Tots els objectes que estan al seu abast, que son molts, es poden llençar.
Comença a veure el pes diferent de les coses, els sorolls que fan al xocar
contra terra, van més lluny o més a prop, alguns voten, cauen endavant o
endarrere seu i els ha de buscar amb la mirada. Són moltes coses que està
aprenent amb el simple fet de llençar un objecte.
L’Arnau està descobrint
la seva força i nosaltres la nostra paciència! ;) Perquè quan ja has
recollit la mateixa cosa de terra més de 10 cops la llençaries tu per la
finestra. L’objecte he!!!!
També és una manera de
cridar l’atenció... ell llença l’objecte i tu el reculls, ell llença tu reculls, ell llença tu reculls, ell llença tu reculls ... i posa a proba
la teva capacitat de tenir paciència i de com cultivar-la.
A més com que som pares
moderns i volem un fill amb personalitat...
aquí el tenim! Contra més li dius més llença el que tingui a la mà i si li
treus fa un crit de ràbia que el senten fins a figueres... se m’acaba escapant
el riure per molt que intenti aguantar-me. Aquí al meu home, que se li acaba la
paciència abans que a mi, ja té tots els pels de punta! I els que el coneixeu
ja sabeu que això és una mica difícil.
Sí, està aprenent moltes
coses amb el sol fet de deixar caure el xumet, el nino, el comandament de la
televisió, etc. tot el que pugui estar
al seu abast.
I jo em pregunto: fins a quin punt deixem que descobreixin com
poden llençar els objectes? Perquè no vull que privar-lo d’aquest super
aprenentatge, però tampoc que acabem bojos i amb tot el pis trencat!! ;)
Estem posant límits. Tot
i que us diré un secret... m’encanta que el meu petit príncep em prengui el pel
i consentir-lo!! sssshhhhhhh
Perquè gaudeixi llençant...
Ànims i a seguir amb la paciencia! Té molt de merit marcar limits a l'Arnau quan et mira amb aquella careta... Lu de la caca mentre el canviaves em sembla especialment interessant jajajjaja. Ànims papis!!! Ho feu molt bé!
ResponEliminaÉs difícil traçar la frontera entre diversió-emoció-límit. Jo (crec) que encara la busco. El que en un determinat context és vàlid en un altre moment no... així que tan bon punt trobis aquest punt, avisa'm, que vindré a conèixer-lo. Mentrestant seguiré dissimulant que de tant en tant se'm escapa el riure.
ResponEliminaEs demostra que el nen ha sortit a sa mare.. hahahahaha! muaaa!
ResponElimina