dimecres, 21 d’agost del 2013

Quan et fan sentir mala mare... (sense èxit)

Quina ràbia quan et trobes mals professionals pel camí...

No suporto quan intenten (sense èxit) fer-me sentir malament i mala mare pel que faig amb el MEU fill... Meu! No seu!!! 

Quan vaig a la revisió de l'Arnau estaria molt bé que em recomanessis, aconsellessin, expliquessin... Però no que em diguin el que he de fer i em mirin malament per no seguir les seves regles!

Avui primer perquè portava el xumet, segons ella, ja li he de començar a treure perquè als dos anys fora! Cosa que no hi estic d'acord! Cada nen és un món, i ja arribarà el seu moment... No ha de ser estrictament als dos anys! Ara li fa mal la boca i si no té el xumet té tota la mà a dins... 

També perquè no s'adorm sol i l'adormo en braços!!! Perdona??? Que a cas l'adorms tu?? Doncs jo ho faig com em va millor a mi. A nosaltres. Un dia em va dir que també era un aprenentatge posar-los a dormir sols i marxar, que havia de deixar que s'independitzes o algo així... no recordo exactament les paraules. Però sí recordo que l'Arnau encara no tenia l'any i que quan vam sortir de la consula l'Alex em va dir: Ho veus!!! S'ha de dormir sol. Cosa que vaig contestar que NO. ;)

Després perquè menja xocolata, és molt petit diu! Però també diu que ha de menjar el mateix que jo, i jo en contra la meva voluntat menjo xocolata ;)

Per últim em pregunta si juga a joc simbólic!? (Imitar situacions de la vida quotidiana), però si encara no li toca... Té un any i mig! Estem fent la revisió dels 18 mesos! Vols que surti deprimida de la visita pensant que no fa el que em preguntes?! :s

Espero que tingueu més sort que jo amb les revisions dels petits!

Per a mi un BON professional és aquell que t'aconsella, t'escolta i et recolza, estigui més o menys d'acord amb tu. 

Perquè res és tan bo ni res tan dolent... 

El camí de la maternitat és difícil i anem aprenent sobre la marxa... La gent que ens envolta esta per donar-nos suport en les nostres decisions perquè sempre ho fem el millor que podem i sabem! 

Sort que estic força segura de tot el que faig amb el meu petit príncep! És un nen estimat i molt feliç... (tot i que porta uns dies enfadat amb el món perquè li surten quatre queixals i ha estat amb otitis...)


Mares joves i modernes, BON ESTIU!!!!!

Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies!

3 comentaris:

  1. mira yo soy de las que piensan que "es tu hijo y tu sabes que es bueno y malo para el , sabes cuando tiene la mínimas décimas de fiebre solo con mirarlo es tuyo y lo sabes todo sobre el"

    mi pichi como el mismo se llama cuando quiere mimitos dejo el chupete a los 9 meses . cuando empezo ha andar le molestaba pero dormir se duerme conmigo y ami me encanta... empezo a comer solido super rapido pq no le gustaban los pures y me decian q no q siguiese un orden ... q orden?! el q me mandaban ellos?! si tenia dientes y le gustabannlas lentejas que hago?! y cuando menpreguntan si come chocolate siempre les digo noooooooooo ... mentiraa jajajaja que niño no come chocolate?!

    Aún asi tengo mucha suerte connla enfermera que tengo

    ResponElimina
  2. Jo tambè m'hi he trobat... el millor que he pogut fer es dir Si si si, a tot el que em diuen i quan surto per la porta continuo fent el que jo crec. A vegades es millor donar-los la raó com als tontos als metges. Molts no són ni pares, tot el que diuen es estudiat en llibres i això no val per res. De la teoria a la pràctica n'hi ha un bon tall.
    I no et sentis malament, ho fas bé, t'ho has de creure !

    ResponElimina
  3. Ui, doncs espera que conforme es van fen grans el tema només va a pitjor. Una amiga meva em va donar la solució: una bona capa de "Resbalín" i apalins! Res, nina, que ho fem el millor que sabem, i amb molt d'amor, que és el més important!

    ResponElimina

Animeu-vos a dir la vostre!