Ja està preparat per caminar!!!! Però i jo??? Ho estic??? ;)

Ja fa 15 mesos i dos dies que vaig agafar al meu petit príncep en braços per primer cop! 

Era tan petit i fràgil... Des d'aquell moment sempre ha hagut de dependre de mi per tot... I ahir per primer cop, em va deixar anar la mà, va fer mitja volta i va marxar caminant... Sí sí... ell solet va decidir que volia anar cap a un altre costat i que ja estava preparat per fer-ho. Així que va deixar de necessitar la meva mà... 

Quina emoció

Quina por

Quina il·lusió

Quina inseguretat veure'l caminar com una baldufa

Quines caigudes

Quin patir... 

Vaig rere seu com una dona boja! Amb els braços al seu voltant per estar preparada per agafar-lo al vol abans que piqui contra terra... ¬¬' Sé, ja se que ha de caure... en soc molt i molt conscient! No vull semblar una mama istèrica però...

Aaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 

NO estava preparada perquè em deixés anar... 

se'm fa gran i no me n'he adonat! 

Va caure enrere i es va picar al cap, pobret... Després de consolar-lo li vaig explicar que a partir d'ara caurà moltes i moltes vegades... i que nosaltres hi serem (espero) per ajudar-lo ha aixecar-se, abraçar-lo, curar-lo, mimar-lo... i tornar a començar! ;)