Tinc tanta sort de saber gaudir del meu petit príncep... i de la maternitat!
M'encanta passar les hores amb ell, fer-lo riure, jugar, passejar... sí que hi ha moments que estic cansada o que està "penosillo" (com diu el seu pare) i m'agobio una mica. Moments que necessito que l'Alex estigui una mica amb ell i poder respirar, però llavors ell crida mama i plora i vol més mama, s'enrabia...i aaaaaaarrrrgggggg. Suposo que la majoria ja m'enteneu oi? :p
Però la major part del temps gaudeixo moltíssim de poder passar les hores amb ell.
Tinc la gran sort de poder i voler fer reducció de jornada per estar amb ell.
D'aquí pocs mesos començarà l'escola bressol, i només el portaré als matins, per seguir passant el màxim de temps junts! Sé que ha tingut molta sort de poder passar el primer any de vida amb mi i la iaia, que se l'estima amb bogeria i el cria i malcria molt bé!
Ja tindrà temps, anys i anys, d'anar a l'escola, i de 9 a 17h!!
Vivim en una societat que els nens on es creu que estan millor és a l'escola, i quantes més hores millor, pensen molts.
Doncs jo crec que no.
Tinc moltes ganes que l'Arnau vagi a l'escola bressol, treballo en una, i sé que s'ho passen molt bé i aprenen moltes coses. És important l'educació, però no quantes més hores millor. Sense oblidar mai, que qui ha de educar als fills principalment som els pares.
Educar, mimar, jugar, fer-los feliços... i com millor per fer-los feliços que regalant-los el nostre temps?
Passa el temps tan ràpid
que val la pena aprofitar cada minut
per gaudir-lo amb ells.
Hi estic d'acord, no hi ha millor joguina que donar-los el nostre temps! I encantades de fer-ho! Encara que, com tu dius, hi ha moments d'esgotament, sempre val la pena!
ResponElimina